POESIE

Bergamasca.net © Tutti i diritti riservati. - ALL RIGHTS RESERVED

Da alcuni anni, come appassionato di storia locale mi 
sono dedicato ad un’attività di “riscoperta” e di 
presentazione di un mondo “quasi scomparso”, ma che, per fortuna mantiene ben saldo la sua validità e con il passare del tempo, tutti noi andiamo alla ricerca riscoprendo le nostre radici. Le "poesie" ci possonono aiutare in questa ricerca del nostro essere più vero e genuino.

Ol capél dél Linsù

I montagne piö olte
ispeta l’inverèn per das öna ‘mbiancada
e fas piö bèle

zet che va e é
ü per dè ure
do slisade
ü piat dè fons
e…a cà

i me montagnéte invece
i sberlüss töt ol dé
dè pastur
dè zet che la sirca ol fresch

anime bèle
che i circa la pass

prope com ol Linsù
co la so bèla cesina
apena sota la cruss

nif poca
pass tanta
tat chè ndè la stagiù
di aque al met so
ol so bel capelì
dè niulète

te ardet sö
e ta èdet mia la cruss…
ma per ü moment
po ‘l Signur l’è ndacc sö
sensa fas vèt
e böta fò
do lacrime
sensa fas vèt
pe guarì ol mont
dè töte i sbambosade
guère…fam…sit…

Lü a ga la met töta
ma prope lè sota
i sigheta a das dè fa
per copà la set
tiraga vià ol disnà

ho capìt nsoma che gà
sarès bisogn de tante niolete



****

Orghèn...chè passiù

Gh'ere sés agn – faé ol ciareghèt
o 'mparàt ol latì prima del dialèt -

e ü dé ol preost al ma fà:
va sö col Piero a'l te fa sunà

l'orghen dè dré dè l'altar dè san Faustì
l'è écc a'l ga bisogn de ü disüplì.

Quatr' agn dè tastiere, note, acorde e strumbunà
per i mà va bè... ma i pé l'era prope malfà.

A des agn ol prim servesè l'è stacc ü feneral
fürtüna ch'è l'era ü ècc e mia ü general;

la pura l'era a méla e i mà i 'ndà sö e zo söi tasti
“dies irae e requiem aeternam” e “estote casti”

disàa ol pret ma quase quase ma s'è mbüligàa i gambète
sensa rià a tirà fo i quater trombète

del “lacrimosa dies illa” ch'ere 'mparat a menadito
negot dè fa ...fürtüna chè nisü l'avea udito.

E la storia l'è ndacia issé...fèste comandate in ceesa e al cimitero
matrimone e batès s'ere dièntat  quase mèi del poer P...iero

ch'è ü dè m'è tocat a me sunàga ol requiem aeternam in pass
al meritàa  prope ü feneral per stà in pass

Ma dè per dè, an per an meno zèt in cesa
zuegn in discoteca e ècc a fa fo la sesa

fenerai tance, batesem poch, spusalese negòt
'nsoma ol orghèn l'ì sbuligàa come ü fagòt

semper pio öt e sbraghinàt...a'l sofiàa
come ü mantès sensa forsa, di ölte l'i s'ciopàa

ü de 'nfena gà la piö facia ...l'era sech come u stech d'estat
sensa forse e sbrandelàt

'n po come me che ü dè so 'ndàc de là in paradis
sensa chè nisù al mè compagnès so l'orghen ...sul ön amis

l'a cantàt per me un ave maria...ma l'era ècc e 'n po stunàt
fa negot...l'o ringrasiàt...

Adès so che 'n paradis...sunade, cantade, organade
gh'è u diretur col so bel barbù che töcc i dé al fa zo méla gregnade

o 'nfena incuntràt u tedesck con d'öna sfilsa dè s'cecc
i sunà töcc insèma, chi 'l viulì chi i baghècc

So prope contet dè 'ncuntrà chei profesur dè canto che sunae
e che ga fae zo di stunade...ma sere prope brae.



****

I fōch dè Marià

“Campelì” l’era ol nom d’ōna distesa
dè tré, infilàcc tra i cà e öna impresa...

filar dè pom, öa e murù
che i mandaà fo sul i fröcc piö bu

campècc di nosc zöch dè s’cecc
che i sé diertìa po con du bachècc-

Cresìa ol melgot, ol formét, ol quarantì
noter le dè det a fa i diaulì

saltà i foss, fa l’erba a i cünì
cor de ché e de là come i cavrì

s’cecc d’öna olta ...facc dé sul e tèra scüra
cap e piante ...salcc e amicissia sicura.

Campelì : l’ è töt finìt...gh’è restat do piante disgrassiade
egnìde sō - a’l so mia con chè troàde

ol masser l’è ‘ndàcc de ‘l so padrù
‘ndè l’oter mont a diss i orassiù

piö nissü al tira ol carètì
e l’erba la crèss mal ...l’è mort ol caalì.

Tera dè nisü...ma ü de à l’an la tersa dè setèmber
la diènta la padruna del paìs ...l’erba la par sènder

dè ü föch de chèla rassa bergamasca
che l’è rara ma la fa la brasca.

La festa dèl paìs coi föch per aria
coi culur , s’ciopetade a méla a méla

öna sira ...méla sire... ü öcc méla barbèle...
föch föch föch – stèle stèle stèle

öna éta semper végia e semper piö bèla
per regordà i Martinèi, i Guerì
che ì se dàa dè fà töte i sire a mandà ‘n aria öna stèla.

Töte i falìe dè ste föch i parla dè amur per la so zet
la so oia de fa ol mont piö ciar e culuràt

falìe bianche rosse nigre , erde, zalde o viöla
l’è prope issè che al ga dè ess ol mont “ a voce sola”

con mela culur che i sberluss semper sé i è facc
con la buna intenssiu de fa la lüss in dè sto mont dè macc

chè al ga prope bisogn dèi stèle filanti dei Guerì
se al völ mia fa la fì d’ön oselì.

Tersa dè setember ‘n del cör per töcc
festa dè culur dè memorie e speranse ‘n dì öcc

domà l’è on oter dè....l’è ira
ma i föch dè Marià i burla mia ‘n tera

i resta ‘n aria nfin a l’an che é 
sura ol san Lorens che ‘l varda zo sö i fradèi 
e tote i sire al dis öna orasiu per töcc i Marianèi

zet che la pöl mia desmentegà
i so tradissiù perché ol mont al cambia ma ‘s pöl mia desfà

i föch, i quarant’ure, i persune come i Guerì 
che töte i sire i mandaà ‘n aria i so föch pié dè culùr 
per regordam ch’è ‘n ga bisogn dè arda ‘n aria come ‘ s’cetì 
e capì che la éta ta ghet de ‘nventala coi sogn pié d’amur ...

falìe culurade, chè i resta ‘n aria e ì è mai finide
co i so tribolassiù, speranse, gregnade e pianside

‘nfin a quant ch’è ‘l ria sta festa dè setember
che la quarcia zo töt ol mont con d’öna sender

lüminusa , ciara , culurada ; foch dè Marià
ier, incö e domà.



****